26/08/2005

 

UNA VISIÓ DE CUBA DIFERENT .-

Proximament Carlos a Mexic

Cuba, una aventura.- Vistos els llibrets d’informació del destí turístic que et donen quan contractes les vacances...i deixant a part lo vist i viscut a Barajas i a Varadero (que es rotllo de complex turístic a l'estil Benicàssim però amb platges verges d’aigua cristal·lina), parlaré de L’Havana, això si que mola!!!.

En L’Havana ens juntavem amb gent pintoresca que es la millor manera per a conéixer tots els amagatalls de la ciutat, a pesar de córrer riscos, com patir algun robatori o alguna estafa que ens va fer el Raül Alesi , vam conéixer a altres com "el muñeco diabolico", a suzuki i a un llarg etc de pillets dels que he oblidat el nom; anar amb ells era com viatjar en un barco pirata, son la salsa que no et dona l’hotel o les rutes amb bus pels racons més turístics. L’Havana es un mon de lluita per la supervivència on els criolls d’allí desenvolupen una especial picaresca en els trapitxeos que fan.

Destacaria com a moment estel·lar en esta aventura havanera, quan la policia va treure les pipes al vore uns cubans migamics nostres quan ens insistien en fernos pujar a una casa per a fer un petit negoci, aquestos varen ser detinguts i nosaltres varem ser interrogats i se'ns van deixar lliures a l'acreditar que érem turistes (Castro al turista el mima molt, ja que es el que sosté l’economia que els putos yankis bloquegen).

Respecte al barri xinés, cal dir que la vigilància policial era quasi nul·la i l’oferta sexual de les jineteres era enorme, recordaran els meus company quan varem anar per allí amb el suzuki (es o era un buscavides cubà) i van entrar en aquell bar, al vore carn fresca van entrar al moment al menys 15 jineteres oferint els seus encants. I a més de cada mojito o cervesa que preníem nosaltres allí, el suzuki rebia un comissió dels que portaven aquell antro.

Societat i política.- A Cuba hi ha molta policia (quasi a cada cantó) per que el turista es mentisca segur, això dona una bona impressió i fa que vagen molts turistes; Cuba no te res que vore amb el crim de Colòmbia o el de Brasil (son com la nit i el dia les situacions d’eixos països entre si). A Cuba només té armes de foc la policia i l’exercit, i si un cubà fa un delicte a este se li cau el pel; i a més a cada barri o districte hi ha varies oficines del Comité Nacional de Defensa de la Revolució (C.N.D.R) del Partit Comunista de Cuba, per a controlar els moviments dels ciutadans.

El comunisme el sentia en la meva carn al relacionar-me amb la gent, al vore que tots treballaven per a l’Estat, els negocis eren de titularitat estatal i els productes en venta estaven elaborats per fabriques estatals (sabó, roba, sabates etc) i lo demés era economia submergida com prostitució, tráfic de drogues i alguns negocis lícits però legals perquè no estaven emparats per la llei com els Paladars (menjadors en cases particulars), ventes d’artesania, una mica de venta de tabac, productes de l'agricultura o de la pesca. Recorde un poc d’un dels primers de la Constitució Cubana: "...Cuba se constituye en una república popular socialista en el que la titularidad de los medios de producción seran privativos del Estat.." (més o menys).

La moneda d’allí es el peso cubà que cohabita amb el dòlar. Nosaltres només pagàvem en dòlars i eren molt apreciats pels criolls perque eren molt més útils per adquirir els productes de major valor.

El comunisme i els collons dels cubans plantant cara als yankis els han donat coses que tota l’Amèrica llatina no té: a Cuba tots tenen estudis i molts tenen estudis superiors, tots tenen per a menjar, tenen una sanitat de qualitat i gratuïta i la mitja d’esperança de vida més alta d’amèrica inclusivament Estats Units. En canvi els països llatins que els Estats Units manipulen tenen moltíssima més misèria i moltíssima més violència que Cuba, que es lo que li interessa als Estats Units(governs dèbils als que poder manipular). La contrapartida d’açò es la falta de llibertats polítiques i el bloqueig econòmic, això els donaria major benestar i prosperitat sense deixar de ser socialistes.

Fidel Castro per a pujar la moral del poble fa una forta propaganda política amb panells distribuïts per carrers i carreteres com per exemple: "Tenemos que construir un partido de acero", "Señores imperialistas ¡No les tenemos absolutamente ningún miedo!", "Aquí no queremos amos", "Aquí tenemos y tendremos socialismo". Els cubans preferixen molt més a Fidel Castro que tornar l‘època dels governs americans en l’illa, la prova va ser el triomf de la revolució a l’any 59 on va haver-hi una alçada popular contra els yankis, cal dir que també hi han dissidents cubans però son gent venuda a la màfia americana de Miami.

Menjar i beure.- No vaig a dir tot lo que menjava o bebia per qüestió d’espai, però per exemple, com a entrants uns camarons amb salsa, plàtan xafat fregit, i de plat fort una llangosta a la plantxa acompanyada d’arroç amb fesols negres, per a beure una cervesa marca bucanero o marca cristal (son les marques d’allí i en la llanda de la cervesa cristal fica "cervezas claras conservan amistades")o aigua sempre embotellada dels brolladors "Ciego Montero" per evitar com a mínim cageroles, per a postre un bon gelat cubà o un bon púding, un bon café cubà amb sucre de canya, i un puro montecristo, cohiba o d’alguna de les altres marques.

Per a menjar les opcións son les tavernes estatals i els paladars que son menjadors il-legals dins de cases particulars on es menja bé i a bon preu, però depén d’on vos porten els bandarres de torn que van pel carrer i que es dediquen a embolicar a la penya per a portar-la a paladars (a canvi de comisións), com també es poden dedicar a facilitar drogues, puros o jineters.

El consum alimentari està limitat per als cubans a lo que dona la terra i la mar, una altra cosa es el fet que les empreses hostaleres que estan allí importen una determinada gamma de productes per als seus clients. Lo més comú a Cuba es la canya de sucre, l’arroç, la melassa per a extraure rom, les plantaçións de café, les plantacións de tabac,els cocos, plàtans i papaies o guayabes(una fruita deliciosa a mig camí entre la figa palera i la pera); respecte als productes de la mar la llangosta es lo més apreciat; respecte a la carn cal dir que es escassa (siga d’aus, porc o vedella) i la poca que mengen els cubans es la que reben en la carta de racionament una o dues voltes al més, les poques produccións de vedella que hi ha en l’illa se situen principalment en la regió de Camagüell.

Copes i còctels.- El rom es la beguda base per a les mescles d’allí, però també hi ha de tot. Es típic el cubata (rom blanc amb cola), el cubalibre (rom negreta amb cola); i com a còctels típics el mojito, la pinya colada i el daikiri. El mojito es el més conegut i els ingredients son sucre, gasosa, rom blanc, gel picat i una rameta de herba-sana (tot açò es remenetja amb un furgadents i es beu poc a poc, açò et fica les piles i entra que no t’assabentes de suau).

Hi ha varies marques de rom i totes son elaborades per fabriques de l’Estat, la més coneguda es el rom Havana Club, marques com Bacardí van fugir de l’illa quan els amos de les fabriques veien vindre en l’any 59 la revolució, així que allí no es pot beure bacardi, excepte si alguna cadena d'hotels ho importa.

Llocs d’interés.- Deixant a part llocs com les fabriques de tabac i de rom, monuments com la catedral, el castell de la punta, les platges de Varadero (verges i d’aigua cristal·lina), el dic, la plaça de la revolució, el capitoli etc.

Parlaré de la diversió en pla golfo i recomane la discoteca de l'Hotel Trip Havana Libre, el Salón Rojo de l'Hotel Capri, el cabaret Tropicana, el Café Cantante entre altres, allí se sent música salsa, boleros, però hi ha llocs on fiquen una música pareguda a la d’açi. També recomane la Bodeguita del Medio(la més coneguda de Cuba) però esta no es un lloc de ball, sinó que es un lloc per a beure i xarrar.

Respecte als Night Clubs he de dir que allí estan prohibits per l’Estat i la prostitució es practica a domicilis particulars o als hotels, si sou capaç de subornar els porters.

Altres questións.- M’encanta vore que Cuba es un museu automobilístic viu, on molts models de cotxes dels anys 50 ( de l’època del govern de la màfia americana dirigit per Fulgenci Batista roden per allí), destacaria pel seu gran número i bellesa al Chevrolet (jo surt en un parell de fotos amb chevrolets), açò es una altra conseqüencia del bloqueig, que obliga la gent d’allí a mantindre la flota automobilística eternament o a quedar-se sense carro (com diuen allí).

Hi ha un parell de fotos on jo isc en pla lluita però no es una espasa sinó un matxet de tallar canya de sucre que "l‘Oli" va comprar de souvenir.

Respecte a les fotos he de dir que no les hem penjat totes perquè hi ha moltes, hem elegit una part de lo que considerem apte per al públic...

Voldria fer un salutació a Verdecho, Álvaro, Alex, Cantavella, Alexis, i en especial al Carrillo i a l’Oli amb què mantinc una bona amistat.

CUBA ES UN PARADÍS A BON PREU, DONES, BON ROM, BON TABAC, PLATGES VERGES I BONA LLANGOSTA!!!.

MIREU ALGUNES DE LES FOTOS QUE HE FET A CUBA (Setembre de 1999)

 

Sagore (correcció i muntatge).

Carlos Rodríguez Berenguer (redacció i fotografia).

    El webmaster no es fa responsable del contingut del text.

 

 

 

Inicí